La Pilota com a tradició

Benvinguts de nou a aquest espai on el que fem és compartir històries en relació a l'esport. En aquest cas, he parlat amb un amic del meu poble, el Real de Gandia, per saber els seus inicis com a pilotari. Ell és Jordi Calabuig, un jove de 22 anys que actualment disputa partides cada cap de setmana. Hem pogut saber que, per a ell, la pilota valenciana és una tradició: "Jo veia a ma uelo jugar, veia a mon pare també els caps de setmana jugar al trinquet i, aleshores, tu el que vols fer és el mateix, agafar una pilota al trinquet i no parar de pegar-li". Aquestes són les paraules que més van destacar durant la conversa que vam tindre, un xiquet que el que volia era fer el mateix que la seua familia. 

Aleshores, arribem a un punt on reflexionem sobre què és el que ha passat amb la pilota valenciana, un joc on ell de menut gaudia a més no poder, però que els xiquets i xiquetes de hui en dia, tan sols saben un poc d'ella. "La pilota no s'ha guanyat a pols deixar de ser l'esport per excel·lència, sinó que hi han altres esports que han pogut amb ella", aquestes són les paraules del jove, qui afirma saber que la pilota valenciana ha lluitat i continua lluitant per ser el que era, l'esport que unia a milers de persones cada cap de setmana al trinquet. 

Hui en dia sabem que els negocis són fonamentals, i la pilota valenciana s'ha quedat enrere en publicitat i recursos econòmics. És molt problable que aquestes siguen les causes més destacades de la decadència de la pilota, ja que un exemple molt clar el trobem a que actualment es retransmeten poques partides per la televisió, o millor dit, cap. 

"La Pilota Valenciana no deu adaptar-se a l'actualitat, és un joc tradicional i no ha de canviar la seua forma de jugar". Amb aquestes paraules arribem a una situació que ens fa reflexionar sobre els jocs i la forma de jugar d'abans, i la forma de fer-ho a l'actualitat. Anteriorment, els nostres avantpassats podien passar-se hores i hores jugant amb els amics al carrer, això si no havien d'anar a teballar, ja que sabem que de petits ja anaven a collir o a ajudar als seus pares. Jocs com el "Sambori" o "Xurro va" han passat a la història, i coneguem cada vegada més les causes. Les noves TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) ocupen un paper fonamental al nostre dia a dia, però també han sigut, i són, la causa per la qual els xiquets i xiquetes de hui en dia ja no juguen de la forma que ho feien abans. Ja que ells utilitzen aquest recurs de forma inadequada.

Actualment, aquest tipus d'aparells i recursos per a passar el temps afecta molt a la integració social. La forma de relacionar-se entre els amics, o entre altres persones, ha variat molt en els ultims 15 anys. Hem de tenir en compte que les noves TIC són una ferramenta que ens ajuda en tots els aspectes, però si no rebem una bona educació en competència digital, és probable que en un futur les conseqüències siguen pitjors.

Al meu poble, aquests són dos dels carrers que s'utilitzen per a jugar a pilota. 

La meua proposta com a futur docent seria que cada alumne, acompanyat per alguna persona que enten sobre el joc de pilota, anara a veure alguna partida prop del seu poble o ciutat. D'aquesta forma, estarien més a prop d'aquest joc i sabrien molt millor com es juga.